Estubeny ocupa un profund racó d’intimitat i de pau, amb esplèndides vistes i boscos recòndits. Va ser alqueria morisca en segles passats, i es va repoblar en el segle XVII.

Tan bon punt s’hi arriba captiva la bella panoràmica del riu de Sellent des d’un mirador presidit per un gran lledoner quasi centenari. La vista s’obri a una vall de vegetació mediterrània i d’hortes fèrtils. Per la senda que discorre per davall del mirador s’accedeix fàcilment al safareig amb la seua font i abeurador, des d’on es reguen les seues hortes. Per la mateixa senda es baixa al paratge natural de la Cabrentà.

Un passeig pels afables carrers del lloc ens ajuda a entendre com eren les cases de llauradors i artesans de graneres de palma, amb cambra per a collites, els seus balcons de fusta i de forja i altres elements típics de l’arquitectura tradicional mediterrània. Com a edificis singulars, destaquen l’església de Sant Onofre (reconstruïda després del terratrèmol de 1748), amb el seu curiós campanar exempt, i el complex de les antigues escoles públiques (bar i local social), que data de mitjan segle XX. L’interior de l’església ofereix grates sorpreses als amants de l’art i el patrimoni. Es conserva en l’altar major una xicoteta efígie barroca de l’anacoreta sant Onofre, que data de 1643. Una bella capella neoclàssica acull la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, de 1795, obra del prestigiós escultor valencià Josep Esteve Bonet, que va regalar a Estubeny el comte de Campo Alange. En el reresagrari destaca un sant Vicent Ferrer també barroc, del segle XVIII. Custodiat en la sagristia, trobem un calze de plata sobredaurada de 1791, regal de l’almoiner major del rei Carles IV.

Estubeny celebra foguera de Sant Antoni Abat (17 de gener), festes de Sant Onofre el segon cap de setmana de juny (amb foguera i torrada de carn) i les festes patronals a final d’agost, en honor del Crist de la Bona Ditxa, la Immaculada Concepció i la Mare de Déu dels Dolors. El plat més típic és l’arròs al forn, al qual es dedica la festa de la Cassoleta durant la Quaresma.

Estubeny posseeix paratges encantadors, amb fonts com les del Tio Blanco o Tio Marcelino. A la Taverneta hi ha una zona arbrada, amb font. Ara bé, res com baixar al vessant de davall del riu (a pocs minuts del poble) per a descobrir la Cabrentà, espai declarat Paratge Natural Municipal; una autèntica selva mediterrània amb formacions rocoses calcàries fragmentades, adornada per fonts i corrents d’aigua i coberta per una frondosa vegetació que inclou llorers, lledoners, magraners, falgueres i heures, entre moltes altres espècies. El seu recorregut laberíntic, però segur i senyalitzat, ens convida a descobrir un entorn màgic.