Quesa

Racó de somni

Quesa es localitza dins d’una vall envoltada d’hortes fèrtils, regades per la font de la Mina (conduïda per una mina a l’actual plaça de la Diputació). Davant es troba el safareig municipal i bassa de reg, des d’on una séquia distribueix l’aigua a la Huerta del Lugar: és el llegat dels moriscos. Quesa es va repoblar amb colons d’origen aragonés, encara que va estar a punt de desaparéixer per una epidèmia, en 1690. Només en va quedar una família, els Garcia, fins que es va repoblar el lloc i es va portar de Bicorp el sant sagrament (1695), la qual cosa va donar origen a la festivitat de la Reserva (febrer). A partir d’aquell moment, el poble va créixer en forma de carrers llargs i estrets, que encara conserven les seues cambres, balcons, adorns de forja i altres elements propis de l’arquitectura tradicional mediterrània. D’època més moderna és l’edificació colonial coneguda com la Casa de les Palmeres, a l’avinguda de València.

L’església de Sant Antoni Abat (segle XVIII), amb cúpula sobre petxines i un estil relativament auster, conserva un esplèndid altar barroc en el transsepte, obra de 1787. Al costat de l’església es troba un curiós i estret carreró. El campanar conserva el mecanisme original del rellotge en funcionament. En el turó pròxim al poble es troben les restes de tapiera islàmica del castell de Quesa (segle XI) i el mirador de l’ermita de la Creu. Però, sens dubte, un dels valors patrimonials més interessants és el conjunt de séquies i bancals de regadiu de la Huerta del Lugar, un paratge que convida també al passeig.

A l’entrada del poble, l’oficina de turisme alberga un interessant museu dedicat a l’obra pictòrica d’Alberto Hernández i Mercedes Rubio. Es tracta d’obres de gran contundència cromàtica, inspirades en la iconografia del romànic i el gòtic catalans. El mateix edifici acull exposicions temporals de tota classe.

Podem completar la visita degustant els famosos gaspatxos quesins o la torrada de carn i embotit en algun dels restaurants de Quesa.

Quesa celebra Sant Antoni (gener) amb una espectacular entrada de pins per a alçar la foguera, la Reserva amb fira i recreació històrica (declarada d’interés turístic) i festes patronals (agost) al Crist de la Salut, la Divina Aurora, la Mare de Déu del Roser i la Santa Creu, amb desfilada de Moros i Cristians.

Los Charcos de Quesa és sens dubte el lloc més emblemàtic, molt conegut pels seus gorgs i salts d’aigua de bellesa paradisíaca, ofereix els serveis d’àrea recreativa, zones d’escalada i via ferrada Los Fresnos. El paratge es troba a set quilòmetres del municipi, l’accés fins a la zona està senyalitzat i s’hi arriba fàcilment.

L’extensa xarxa de sendes per a descobrir l’entorn natural de Quesa amb rutes homologades que s’endinsen pel congost del riu Grande fins a l’abric del Voro (art rupestre llevantí, Patrimoni de la Humanitat), la Ruta de les Fonts (Caldes, Portugués o Príncipe) passant per l’àrea recreativa Salto del Molino o el camí de Las Cinglas entre frondoses pinades delimitades per les seues parets verticals de roca calcària i freqüentades per cabres salvatges.

Més informació