El safareig i la font de la Mina (Quesa)

L’origen islàmic de Quesa es vincula a l’existència d’un naixement d’aigua, la font de la Mina, captat pels berbers de l’edat mitjana, per a desenvolupar una horta com les existents al nord d’Àfrica, d’on venien. Per a això, van excavar una mina o galeria que fa aflorar les aigües en la plaça de la Diputació, on es va renovar la font pública en 1948, amb sis canelles i un cabal generós. Es va renovar la mateixa font en 2018. Des d’ací, l’aigua s’encamina per davall de la carretera, per a donar inici a la séquia de reg, que passa per un safareig públic de 1948, restaurat en 2002. Es tracta d’un espai ampli i cobert, que donava servei al veïnat per al llavat de robes i estris. Del safareig passa l’aigua a la bassa, que proporciona des de fa molts segles servei de reg a les hortes que envolten la població.

Antigament, la bassa es trobava emplaçada més prop de la font, però en 1947 l’Ajuntament va cedir el terreny a la Diputació de València per a eixamplar la carretera. En compensació, els regants van rebre el xicotet solar que ocuparien la nova bassa i el safareig, al mateix temps que la font es feia més accessible.